El Serrat de Castellar. Un nou poblat ceretà a la plana Cerdana / Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán
Olesti i Vila, Oriol


En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 157-164 : il., plàn

Bibliografia.

El Castellot de Bolvir (la Cerdanya) : les intervencions arqueològiques de 2016 i 2017 / Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila



En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 149-156 : il., plàn

Bibliografia.

El Castellot de Bolvir (la Cerdanya) : ocupacions ceretana, iberoromana i altmedieval. Campanyes de 2012 i 2013 / Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Mercadal Fernàndez, Oriol Olesti Vila, Eduard Sànchez Campoy



En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 159-167 : il., map., gràf

Bibliografia.

Imatges (i textos) per a la memòria / Joan Oller
Oller Guzmán, Joan


En: Revista de Girona. Girona. Any 40, núm. 167 (1994) , p. 93-94 (Bibliografies) 
Ressenya de:
. Olot: imatges per a la memòria / Pep Callís, Jordi Pujiula, Joan Costa, Melcior Teixidor. Olot : Fundació Pere Simon, 1991-1993 (Col·lecció Font Moixina, I-IV)

Paisatge i territori a la Cerdanya antiga : novetats arqueològiques al Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga / Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán i Oriol Mercadal Fernàndez



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 132-156 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Aquest treball presenta les darreres novetats i dades al voltant dels assentaments cerdans emmarcats dins del projecte de recerca PATCA, centrat en l'estudi del paisatge i territori a la Cerdanya en època antiga. Bàsicament se centra en aquells dos jaciments que han concentrat la major part dels estudis en els darrers anys: el Castellot de Bolvir i el Tossal de Baltarga de Bellver de Cerdanya. En ambdós casos, les recents troballes i novetats han permès grans avenços a l'hora de conèixer la complexitat de l'estructura territorial i socioeconòmica del territori ceretà en època antiga.

El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida) : un nou exemple dels processos d'iberització i romanització a l'àrea pirinenca / Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Oriol Mercadal Fernández



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 28 (2018) , p. 31-45 : il. (Documents) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest article té com a objectiu presentar el jaciment del Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida), un assentament situat en un turó controlant els accessos a la vall de la Cerdanya i amb una ocupació entre els segles IV i I aC. Amb una funció com a punt de guaita i de control del territori, les seves característiques i la seva evolució històrica ofereixen un magnífic exemple per comprendre l'estructuració territorial del poble ceretà durant l'Antiguitat. A la vegada, es tracta d'un dels millors casos documentats per a poder interpretar la participació d'aquesta regió en els diferents fets històrics del període, especialment en relació amb l'arribada i conquesta per part de Roma.

L'Aparició i formació de la societat ibèrica a la zona vallesana : la fase de l'Ibèric antic a la Laietània interior (segles VI-V aC) / Joan Oller Guzmán
Oller Guzmán, Joan


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 25 (2015) , p. 47-60 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

El Castellot de Bolvir : un vilatge cerdà dels segles XI-XII / Adrià Cubo, Oriol Mercadal Fernández, Jordi Morera Camprubí, Oriol Olesti Vila, Joan Oller Guzmán



En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 687-700

Los Ceretanos y la iberización del Pirineo oriental (s. IV-III a. n. e.). Una nueva aproximación histórica y arqueológica / Joan Oller Guzmán, Jordi Morera Camprubí, Oriol Olesti Vila, Oriol Mercadal Fernández



En: Archivo Español de Arqueología. Madrid. Vol. 91 (2018) , p. 183-204 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Los Conjuntos cerámicos de las fases de ocupación ceretana e íbero-romana de "el Castellot", Bolvir de Cerdanya (Girona) / Diana de León Subías, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila



En: Cypsela. Girona, núm. 20 (2014-2016) , p. 165-181 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Resums en castellà, anglès i francès.

Les Darreres intervencions arqueològiques al Tossal de Baltarga i al serrat del Castellar (projecte PATCA) / Oriol Mercadal Fernàndez, Jordi Morera Cambrubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila



En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 3 (2019) , p. 81-93: il.
Notes a peu de pàgina.

Les Darreres intervencions arqueològiques al Castellot de Bolvir : campanyes 2017 i 2018 / Oriol Mercadal Fernàndez, Jordi Morera Cambrubí, Joan Oller Guzmán, Oriol Olesti Vila



En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 3 (2019) , p. 95-108: il.
Notes a peu de pàgina.

Tiberio y el núcleo romano de Caldes de Montbui (Barcelona) : evidencias de una relación de patrocinio imperial en el "conventus Tarraconensis" / Joan Oller Guzmán
Oller Guzmán, Joan


En: Gerión. Revista de Historia Antigua. Madrid. Vol. 36, núm. 1 (2018) , p. 185-204
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Aquest article ofereix una interpretació sobre un epígraf documentat en el nucli de Caldes de Montbui (IRC I, 40) que podria demostrar l'existència d'una relació de patrocinium entre aquest assentament i l'emperador Tiberi en època romana. Per donar suport a aquesta hipòtesi l'article analitza les característiques de l'enclavament termal romà de Caldes, la seva promoció en època d'Augusto i la seva possible transformació en municipi flavi, convertint-se en un dels punts centrals en la integració del territori de la Laietania interior dins de l'estructura provincial romana.

L'Assentament ceretà iberoromà del tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya) : resultats de la campanya d'intervenció del 2015 / Oriol Olesti Vila, Jordi Morera Camprubí, Joan Oller Guzmán, [et al.]



En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà-La Seu d'Urgell, núm. 2 (2017) , p. 25-39 : il
Notes a peu de pàgina.

Un Nou assentament iberoceretà i romà a la Cerdanya. El tossal de Baltarga (Baltarga, Bellver de Cerdanya) / Oriol Olesti, Jordi Morera ,Joan Oller, [et al.]



En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà-La Seu d'Urgell, núm. 1 (2015) , p. 67-82

La ciudad sin ciudad : la ciuitas sine urbe como elemento de control territorial / Joan Oller Guzmán
Oller Guzmán, Joan


En: Estrat Crític: revista d'arqueologia. Bellaterra. Vol. 5, núm. 1 (2011) , p. 190-203 (Sesión 3: Indicios arqueológicos de la vertebración del territorio y su poblamiento desde época ibérica) 
Bibliografia. Resums en català, castellà i anglès.

En aquest estudi pretenem plantejar alguns elements que permetin entendre amb major facilitat la implantació del model de ciuitas a la Hispània romana. En aquest sentit, centrarem l'article en un tipus determinat de ciuitas, la ciuitas sine urbe, i la seva importància dins del procés de transformació de la península en relació amb la seva funció com element de control i vertebració territorial. Començarem a partir de les premisses teòriques que permeten definir les característiques d'aquesta ciuitas sine urbe per, posteriorment, anar a buscar exemples dins de l'àmbit peninsular arqueològicament ben documentats, que permetin corroborar aquestes premisses prèviament plantejades. Finalment, enllaçant amb el nostre treball doctoral, analitzarem aquest model en la seva aplicació al territori concret del Vallès (Barcelona).

El Territori i poblament del Vallès en época antiga : del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització (ss. VI aC - II dC.) : estudi arqueomorfològic i històric [Fitxer informàtic] / Joan Oller Guzmán ; direcció: Alberto Prieto Arciniega
Oller Guzmán, Joan


[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2012
Dirigida per: Prieto Arciniega, Alberto. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
1 fitxer informàtic
Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral consisteix en una aproximació a l'evolució del poblament i el territori en època antiga a la zona de l'actual Vallès. Es tracta d'un territori coherent a nivell geogràfic i històric, que actualment comprendria les dues comarques vallesanes (Vallès Occidental i Oriental) i que a l'Antiguitat apareix referenciat com a Laietània interior. Aquesta aproximació parteix d'una recopilació exhaustiva de totes les fonts d'informació disponibles, tant de caràcter literari, com epigràfic, numismàtic, documental i, especialment, arqueològic. De fet, la relativa abundant presència d'informació sobre aquesta territori en època antiga és un dels principals atractius a l'hora de plantejar-ne l'estudi. Un cop feta aquesta recopilació, s'ha dut a terme l'anàlisi històrica de l'evolució d'aquesta Laietània interior, situant-la en el context general del nord-est peninsular i d'Hispània, i amb una cronologia que se situaria entre els segles VI aC i el II dC. Aquest marc cronològic vindria determinat pel principal interès del nostre treball: determinar com Roma intervé a nivell territorial a la zona i com aquesta intervenció afectà a les poblacions autòctones. En aquest sentit, tot l'estudi gira al voltant de dos conceptes historiogràfics complexes i difícils de definir com serien, en primer lloc, la "iberització" o sorgiment de la societat ibèrica i, segonament, la "romanització" o sorgiment de la societat hispanoromana. Aquest plantejament s'ha combinat també amb l'anàlisi arqueomorfològica del territori vallesà, per tal de poder determinar la possible existència d'indicis de cadastres d'època romana en aquesta àrea.

El Territori i poblament del Vallès en época antiga : del sorgiment de la societat ibèrica a la romanització (ss. VI aC - II dC.) : estudi arqueomorfològic i històric / Joan Oller Guzmán ; direcció: Alberto Prieto Arciniega
Oller Guzmán, Joan


Dirigida per: Prieto Arciniega, Alberto. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
2 vol. (1319 p.) ; 30 cm
Bibliografia.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral consisteix en una aproximació a l'evolució del poblament i el territori en època antiga a la zona de l'actual Vallès. Es tracta d'un territori coherent a nivell geogràfic i històric, que actualment comprendria les dues comarques vallesanes (Vallès Occidental i Oriental) i que a l'Antiguitat apareix referenciat com a Laietània interior. Aquesta aproximació parteix d'una recopilació exhaustiva de totes les fonts d'informació disponibles, tant de caràcter literari, com epigràfic, numismàtic, documental i, especialment, arqueològic. De fet, la relativa abundant presència d'informació sobre aquesta territori en època antiga és un dels principals atractius a l'hora de plantejar-ne l'estudi. Un cop feta aquesta recopilació, s'ha dut a terme l'anàlisi històrica de l'evolució d'aquesta Laietània interior, situant-la en el context general del nord-est peninsular i d'Hispània, i amb una cronologia que se situaria entre els segles VI aC i el II dC. Aquest marc cronològic vindria determinat pel principal interès del nostre treball: determinar com Roma intervé a nivell territorial a la zona i com aquesta intervenció afectà a les poblacions autòctones. En aquest sentit, tot l'estudi gira al voltant de dos conceptes historiogràfics complexes i difícils de definir com serien, en primer lloc, la "iberització" o sorgiment de la societat ibèrica i, segonament, la "romanització" o sorgiment de la societat hispanoromana. Aquest plantejament s'ha combinat també amb l'anàlisi arqueomorfològica del territori vallesà, per tal de poder determinar la possible existència d'indicis de cadastres d'època romana en aquesta àrea.

El Municipi Romà d'Ègara: antecedents, constitució i evolució / Joan Oller Guzmán
Oller Guzmán, Joan


En: Terme : Revista d'Història. Terrassa, núm. 24 (novembre 2009), p. 189-208 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Notes. Resum en català i anglès.

En aquest article tractarem sobre el municipi romà d'Ègara, l'únic nucli amb una tipologia jurídica romana constatada de manera segura a l'àrea del Vallès. Partint d'unes evidències històriques problemàtiques, s'intentarà plantejar sobre quins precedents sorgeix aquest municipi, com apareix i quina és la seva evolució històrica. Una anàlisi necessàriament vinculada a les transformacions experimentades per l'Estat romà durant la seva presència a la Península i també als canvis experimentats pel territori vallesà occidental des de l'època ibèrica fins a l'antiguitat tardana.